Correfoc per terres castellanes II

Encara no haviem parat a esmorzar i ja haviem acabat amb la meitat de les existències d’empanadilles i frivolitats (a aquestots xiquets val la pena fer-los un tratge que convidar-los a sopar) tot el viatge menjant.

Després de tres parades tècniques, un taller de papiroflexia, un taller de maraques amb les capses de xiqulets, dos pelicules de xinos (per l’amor de Déu! D’on va traure això el conductor?), que, per cert, l’únic moment que li vam prestar atenció va ser al dir: ¡Eres una ninfómana!; però al ratet ningú li feia cas i algunes cançonetes, vam aplegar a Alba de Tormes, cap a les 17:00 de la vesprada i amb l’esquena i el cul adolorits. Allí ens esperaven Quique “el chendre”, Enric el de Terrateig i un personatge molt peculiar, Alfonso, dels dimonis d’Alboraia, que no va parar en tot el cap de semana de xamar i fumar (literalment).

Mentre els dimonis preparaven el correfoc, els músics vam anar d’excursió pel poble. Vam visitar els carrers del casc antic, acompanyats tot “lo” rato per una lleugera plutja. La bassílica inacabada de Santa Teresa, i multitud d’esglesietes que Rafa visitava amb ilusió, devoció i alegría…. (-Una altra esglèsia? -Sergio entra tu i després ens ho contes. Deia Rafa… hahahaha). I els  xiquets van demostrar les seues arts conduïnt els ”cotxes de choque“ als adolescents salmantins (algun pal de selfie va caure per terra).

La visita que més ens va agradar va ser la del Castell. Allí vam disfrutar de les atencions de Merce, l’administrativa i encarregada de les entrades del Castell, (que per cert ens va convidar l’Ajuntament d’Alba de Tormes, gràcies a les gestions d’ella al enterar-se que erem els músics del correfoc) i les  explicacions de la guia Elena (ves Elena como si que os pondríamos en el blog!), que ens va aclarir un poc l’història de la família Alba.

Elena ens va dir que era també era músic, i que feia poc que havia estat en Cullera gravant un cd de música de Santa Teresa.

Cap a l’hora indicada vam anar a l’encontre amb els dimonis, que ens van informar que degut al mal temps el correfoc s’havia ajornat fins passada la una de la matinada, així que vam anar a sopar. I allí va ser on ens va produir un KO tècnic. Per primera vegada, Xavi va ser derrotat pel menjar. El xoriç va poder amb ell i va tindre que abandonar. No va poder acabar amb tot el sopar! Va caure un mite… (la veritat, no sé on es clava tant de menjar). Continuarà.