Correfoc per terres castellanes i III

Amb un poc de retard degut a la pluja vam poder fer el correfoc. Per matar el temps mentre esperaven a tocar Vicent “la Milla” ens va donar lliçons de còm immovilitzar a una persona amb diverses tècniques, utilitzant a Micalet d’alumne, que estava un poc bascoset (la millor la del nas… hahahahaha)

Amb poques paraules, IMPRESIONANT. La gent del poble, que viu amb molta intensitat l’acte, (es veu que tenen molta afició a la pirotècnia); els dimonis i, còm no, els MÚSICS, vam estar a l’altura de l’acte i vam deleitar als Salmantins. Encara que algun parroquià anava un poc despistat….”¿Vosotros sois gallegos, no?” i jo li dic: ”Que lo dices, por las gaitas ¿no?” Barbaritats.

El final del correfoc, apoteòsic. Davant de la basílica amb molta gent gaudint de l’espectacle i els dimonis tirant foc sense parar.

Després del correfoc en si, vam deleitar al públic amb algunes cançonetes del repertori, on no podia faltar “la Murga del Treballador”, cantada per Rafa i el “DIMÓNIO” Micalet, sent aplaudida fervorosament.

La llàstima és que  tot no va ixir redó, i una dimoni va tindre que ser traslladada a l’hospital degut a un bac. Se li va diagnosticar ruptura de ràdio i cúbit, erosions facials i una dent trencada, el mínim.

Després de l’acte vam anar a “l’orquestina”, on els “uelos” van demostrar les seues aptituds per al ball als joves, ballant “regueton” zumba o les últimes cançons de l’estiu……

I a altes hores de la matinada…….a dormir……..o a INTENTAR-HO…

Dormíem a un pavelló esportiu , i els xiquets és veure un baló i es tornen patos…….balonà per ací balonà per allà………xe, redéu deixeu la pilota dels coll……….

 I al final “el cara a cara”, a un costat del pavelló els dimonis amb els seus ronquits i a l’altra els músics, que vam formar un cor i tot. Feiem cançons, allò era un no parar….. bufits ronquits, pèrdues d’aire etc.

Entre això i l’airet que entrava per tots els llocs un servidor no va poder dormir quasi.

I de bon matí apleguen els bedels i “BUENOS DÍAS”, els homes molt educats, això sí, però podrien saludar més baixet, que el pavelló ressona molt.

Es vam alçar, esmorzar i, al ratet... damunt de l’autobús  “ataota”... Amenitzats per les cançons dels dimonis supervivents de la “noche Salmantina”, que ens van fer un remember dels anys 90 (…..poco pan y mal circo…….) del pasat punk i heavy d’alguns i  on es vam enterar que Quique “el xendre” portava melena…….jajajajajaja. Un  dels cantants més actius va ser Alfons (que tio tu, no parava), però va ser parar a dinar i després l’ambient va canviar radicalment, es veu que els excesos de la nit anterior (i del matí) i la panxeta plena van passar factura i vam caure tots rollaets .

Sense cap problema ni incidència……bueno lo de Rafa no pense contar-ho, si vol que ho conte ell….vam aplegar a Aboraia i d’allí cap a l’Olleria.

Encara que el viatge va ser molt pesadet, ens vam divertir molt, va ser un no parar de riure, era una darrere l’altra……..

Si poderem fer el resum del viatge am una frase seria…..”si tinguera caputxa, seria la reòstia”

FI