Quan Sergi ens va dir: “Hi ha un correfoc per a fer en un
poblet de Salamanca amb els dimonis d’Alboraia…” Tots vam dir…..”QUEEEEEEEEEE?
A SALAMAAAANCAAAAA?” I Sergi “Sí… a Alba de Tormes a vore a Santa Teresa de
Jesús”.
I cap allà que vam anar… Això sí, després d’arreglar torns de
feina, demanar permisos (en casa i en la feina), deixar els xiquets arreglats (qui
els tenia que deixar), arreplagar permisos dels pares per als músics menors d’edat…etc.
Els “interfectos” erem Xavi, Vicent “gevaseta” i Sergio a la
Percussió; i Rafa, Vicent “la milla”, Josep “el bessó”, i Ramón a la dolçaina.
A les 7:30 del matí del dia 17 d’octubre, l’autobús ens va
arreplegar plens de son en la parada d’autobusos de l’Olleria… Dins d’ell ens
esperava la primera sorpresa del viatge: Micaleeeeeet el “DIMÓNIO” de Terrateig
amb Benja, que ja ha deixat de ser un xiquet i és tot un adolescent ja.
A l’autobús vam carregar tot l’arsenal que necesitavem per al
correfoc, instruments, roba, sacs de dormir, motxilles… i, sobre tot, la
munició per al viatge tan llarg: empanadilles, frivolitats i galletes de
xocolate de Mercadona...
Vam ixir de l’Olleria cap a Alboraia de la mà de Blai, el
nostre amable conductor. A les 8:30 vam aplegar al punt d’encontre amb els
dimonis d’Alboraia, seguint les indicacions del GPS (Quique, tant costava dir
que era on acabava l’entrada d’Alboraia?), i allí vam fer la primera parada tècnica,
vam comprar el diari, xiclets de fresa i menta i vam “canviar l’oli a les olives” i, com sempre, esperarnt a la
tardona de turno: Roseeeeeeeeer!!!!!!!!. En estar tots vam ixir cap a Alba de
Tormes. Continuarà
Una descripció molt encertada del que va ocòrrer fins ixe moment
ResponderEliminar