Amb innegables cares de son i els inevitables preparatius, començarem el matí i ferem la nostra sessió de jotes amb el Revol.
Evidentmen després de la tasca de feina... el descanso del guerrero:
Per a finalitzar... Eixida per la Puerta Grande:
I el nostre CAP de colla així de content es mostrava:
Ale. A l'any que ve... més.
Era precís ficar la meua cara deformada?
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarAixó anava a preguntar jo, si era precís posar la ,eua foto en cara de son.
ResponderEliminarSí. En ambdós casos era precís i necessari.
ResponderEliminar