Dissabte passat ens vam tornar a juntar de cara a un plat de dinar i un got de vi (o cervessa, o aigua o...), vam tornar a gaudir de la companyia de tots els morrallers i cònjuges, mestre i alumnes i vam connéixer Marta, la xiqueta de Rafa i Isabel (quin pastissot!!). També vam descobrir al nostre Pasqualet particular, este de Montaverner-Alcoi (molt bé sinyo sogre).De nou enhorabona a Reina i a Maite per l'arròs a banda que vareu preparar enguany i al pacient forner de Beniatjar, que va fer unes coques molt bones (i va aguantar les matinaes de Rafa).
En fi, s'ho vam passar molt bé i segur que repetirem.
Lo mal es q no vam pegar una última miraeta antes s'anar-se'n i no se si Ramón encara estarà allí sentat en la mateixa cadira sense alçar-se per a reeeeessss!!!
ResponderEliminarHosti, és de veres! Igual encâ està sentat al mateix lloc amb els seu jersei de la talla LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL
ResponderEliminarDESGRACIAETS, VOSALTRES RIGEU-SE PERÒ JO GASTE LA L , I EL DISSABTE PASAT EN PORTABA UNA BÀSICA MANEGA LLARGA L I DAMUNT UNA MANEGA CURTA TAMBÉ L , I MIKEL HO POT ASEVERAR,ALE ALE I ALE
ResponderEliminar