La mare de tots els vulcanitos...

Anit vam fer el tradicional sopar mensual de la nostra colla i, després de comentar el bé que ens va eixir l'entrada en Benissa amb el ballet d'Alicia Montava (per cert, entre unes coses i altres i els gols de la Roja no tenim fotos de l'acte), va arribar l'ansiada hora del dolcet i aleshores va apareixer el gran vulcano, un enorme i deliciós vulcanito (?) que va fer les delícies dels començals i va despertar la gula d'algun que altre viciat a este particular pastisset.
Degut a esta ànsia la foto del pastís sencer no es va poder fer. A les acaballes i després de seguir assetjant-lo, així va quedar el dolç comvidat:

Així se li va quedar a Sergi la cara després de repetir: