lunes, 3 de octubre de 2011

Aplec FVDiT (i2)








Segur que tardarem en oblidar les sensacions del cap de setmana de convivència que vam passar a Castelló de la Plana amb motiu del XIII Aplec de la Federació.
En arribar a Castelló i aparcar, el primer que s'havia de fer, vista l'hora que era, era esmorzar. A la segon vam topar amb un tros de Cuba i allí enganyarem el cos amb un "Sabrosón" que ens va saber a glòria i vegerem estupefactes que ens oferien "cubanita" a 6 €.
Mentre Vicentlamilla i Javielgendre ens representavem dignament a l'Assemblea de la Federació, la resta vam fer la "visita cultural" pel centre (molta morralla al mercat).
Cansats de passejar anarem a buscar l'hotel "Doña Lola" on haviem de passar la nit. Entre pitos i flautes i la fluïda conversa amb Cristina (romanesa encara que pareixia d'Albacete), la cosina de Nicoleta, que va rebre amb un gran somriure les flors que li enviava el nostre president, se'ns va fer hora de dinar, evidentment haviem de tornar a enganyar el cos, y i esta vegada vam caure a Zurich on Rooooooooooxann!! ens va alegrar el dinar i l'espera als dos morrallers que faltaven (merda de tren) i no arribaven. En esta ocasió l'oferta gastronòmica constava de "Cuchi-cuchi" i "descapotableconpanparauntar"
Amb el cul apretat i vestits ja amb la "roja", donarem cap a la plaça on començava la cercavila amb totes les colles participants (pesaets els del Real!). Crec que ferem un passacarrer prou digne llevat de l'arranc i arredonit amb l'actuació final dalt de l'entaulat.
El xou de Xarxa Teatre va estar molt ben fet i ens va fer passar la vesprada més bé que mal, encara que algú(-na) de nosaltres va tindre que lidiar amb algun impresentabletílic.
Encapçalats per LA MORRALLA i amb un lideratge incert, tota la marabunta de dolçainers i tabaleters donarem cap a la Pèrgola on haviem de sopar. El sopar i l'actuació dels qui tocaven (hosti! còm es dien?) foren el preludi del que va passar després.
No sé si serà normal o què, però la gent que vam quedar fins el final, les xiquetes del Verger, nosaltre i els arreplegats de Xixona, s'ho vam passar d'allò que no està escrit. El puntet que portaven els amics xixonencs va fer que la vetlada fora inoblidable (pobrets dels de l'hotel Jaume I).
A l'endemà i quan va acabar la cursa popular que teniem baix de l'hotel, tornarem cap a casa (uns més còmodes que altres) amb un regust de boca molt bo.

3 comentarios:

  1. Ei ací falta El sabrosón, la cubana a 6€, el Cuchi cuchi i Cristina la cosina de Nicoleta.
    T'has deixat moltes coses importants.
    Jo li donaria L'ANHORABONA als arreplegats, aixo no va tindre preu, pq els Sarau Folk eren un poc soporífers.

    ResponderEliminar
  2. Fetes les rectificacions pertinents, m'unisc a l'agraïemt als Arreplegats de Xixona pel xou improvisat que ens "arrojaren"

    ResponderEliminar
  3. Gracies a vosaltros per fermos que la vetlada siguera completa! Molt bones les fotos jejeje

    ResponderEliminar